Gregorio Fernández

Gregorio Hernández
(Sarria, Lugo, abril de 1576 — Valladolid, 22 de gener de 1636)

Escultor castellà.

Establert a Valladolid, hi dirigí un taller fecundíssim i amb nombrosos col·laboradors. Els seus mestres foren Francisco de Rincón i Pompeo Leoni. La seva obra és molt dispersa (País Basc, Galícia, Portugal, Logronyo, Càceres i Madrid).

Les seves figures humanes són d’un gran realisme. Definí tipus escultòrics, com el Crist jacent (l’exemplar més antic documentat és el d’El Pardo), el Crist flagel·lat (Vera Cruz de Valladolid i Carmelites d’Àvila), el Crist a la creu (La Luz de Valladolid i San Pedro de Las Dueñas), la Immaculada (Vera Cruz de Salamanca) i Santa Teresa de Jesús (museu de Valladolid). També treballà en enormes retaules (Las Huelgas de Valladolid, Nava del Rey, catedral de Plasència) i creà monumentals passos processionals (Davallament, Pietat). La seva influència es mantingué durant tot el segle XVII.