Vuitè duc d’Escalona, marquès de Villena i de Moya i comte de Xiquena. Fou virrei de Navarra i lloctinent de Catalunya (1693-94), on palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per l’exèrcit francès que envaïa el Principat. Aquest ocupà Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït. Fou virrei d’Aragó (1694-95), de Sicília (1701-02) i de Nàpols (1702-07). Havent tornat a Madrid, fou majordom major de Felip V. Suggerí al rei la creació de l’Academia Española de la Lengua (1714), i en fou el primer president.