Miquel Ferrà i Martorell

(Sóller, Mallorca, 24 de febrer de 1940)

Narrador.

Autor i editor d’una col·lecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs miscel·lanis sobre la vall i la comarca de Sóller. Ha conreat una narrativa d’investigació històrica: Memòries secretes de Cristòfor Colom (1982), El xueta (1983), Contes del Call (1983), No passaran! (1985) i El misteri del Cant Z-506 (1985, premi de novel·la Ramon Llull), La guerra secreta de Ramon Mercader (1987), Crònica de Guinea (1988, premi Ciutat de Palma), La dama de Boston (1990), Alla Akbar (El morisc) (1990, premi ciutat d’Alzira), La madona del mar i els pirates (1990), La dama de Boston (1990), Cap de turc (1993), La primavera romana del cardenal Despuig (1994), Les llegendes del Che (1998), El dia que Himmler va anar als toros (2004) i Abdallah Karim, el predicador (2005, premi Ciutat de Palma de novel·la 2004).

És també autor del recull de contes: Catalan Western (1982), Contes a Marina (1982), Contes del Call (1984), Contes tàrtars de Mallorca (1988), Contes àrabs de Medina Mayurqa (1993), Contes i viatges (1998), dels volums de prosa Sollerics arreu del món (1992) i Llegendes i tradicions de les Balears (1995), i de les narracions juvenils Cap de turc (1993), Contes àrabs de Medina Mayurka (1993), La veritable història del capità Aranya (1992),  L’espiadimonis (premi Enric Valor 1995), Deu llegendes de la Guerra Civil (2001) i Faula del Mare Nostrum; i dels opuscles d’història, gastronomia i llegendes: Tirant lo Blanc. La vida cavalleresca a les Illes Balears (1990), L’ahir i l’avui de la cuina mallorquina (1992), Enigmes de la nostra història (1992), Llegendes i tradicions de les Balears (1996), Palma a peu. La ciutat passa a passa (2003) i La cuina de la revolució francesa i les Illes Balears (2000). És autor dels treballs Sóller, imatges d’ahir (1990) i Sollerics arreu del món (1992).