Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris. El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics. El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris. Col·laborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans. Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya.