A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi; feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona. Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi.
Obrí, a Palma (Mallorca), un obrador d’estatuària i mobiliari; tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa; creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu mallorquina, un joc de canelobres de set braços per a Sant Jaume i un llit de gran parada per al palau del marquès de Solleric, com a peces sobresortints.
Novament a Barcelona, els anys 1822-23 obrà el grup dels titulars de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor. El 1825, amb economia precària, exposà obres a Llotja (Barcelona), i executà l’estàtua de Neptú que coronava la font que s’aixecava a la Riba. Als seus darrers temps treballava de tallista al seu obrador del carrer de Jerusalem, i encara el 1842 constava que estava al carrer del Carme.
Tingué un fill que, en principi, l’ajudava al taller i que possiblement fou August Ferran (Mallorca 1813 — l’Havana 1879), format a Barcelona amb Damià Campeny. Membre de la directiva del Liceu Artístic i Literari de Barcelona, feu, per encàrrec d’aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina. Vers el 1838 era a París, i després a l’Havana, on fou professor de belles arts i on resten diverses obres seves.