Lluís Ferran de Pol

Lluís Ferran i de Pol
(Arenys de Mar, Maresme, 17 de gener de 1911 — l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 d’octubre de 1995)

Lluís Ferran de Pol

© Fototeca.cat

Advocat i escriptor.

Es llicencià en dret a Barcelona (1933), i guanyà, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller (1937). En acabar la guerra civil, s’exilià a França, on fou internat en un camp de concentració amb altres republicans. Aviat marxà Mèxic, on residí uns vuit anys i es llicencià en lletres (1946). Treballà al diccionari enciclopèdic UTEHA i fou col·laborador a la premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior. Durant un temps visqué en una comunitat indígena. Fundà, amb amb Joan Sales, Raimon Galí i altres, les revistes en català Full Català i Quaderns de l’Exili, on reflectí el seu pensament polemista, a més de defensar un catalanisme renovat que recollia la dura i amarga experiència de la guerra civil.

El 1948 tornà a Catalunya i s’establí a Arenys de Mar, on exercí la seva professió. Atret pel món indígena mexicà, publicà l’obra Abans de l’alba (1954), que és una evocació, alhora lírica i realista, de la mitologia maia. Les seves narracions, La ciutat i el tròpic (1956, premi Víctor Català 1955) i Érem quatre (1960), reflecteixen també la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena. Miralls tèrbols (1966), centrada ja en el món català, entronca amb el corrent de la novel·la psicològica, com també el recull de contes Entre tots ho farem tot (1982). El 1973 publicà De lluny i de prop, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles periodístics, i el testimoni de la seva estada en un camp de concentració francès l’any 1939. Es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i ambició literàries.