Vida i obra
Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria. El 1934, amb Els hereus de Xanta, guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller. Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou ferit. Acabà la guerra amb el grau de tinent i s’hagué d’exiliar, primer a França, on passà cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló, una dura experiència que reflectí en el dietari incorporat en un llibre posterior (De lluny i de prop, 1973, selecció de notes de viatge, experiències personals, reportatges i articles).
Del Rosselló, i a bord del Sinaia, marxà a Mèxic, on residí fins el 1948. En aquest període es llicencià en lletres (1946), treballà en feines editorials al diccionari enciclopèdic UTEHA i fou col·laborador a la premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior. Visqué, durant un temps, en una comunitat indígena maia-quitxè. Fundà, amb Joan Sales, Raimon Galí i altres exiliats, les revistes en català Full Català i Quaderns de l’Exili, on reflectí el seu pensament polemista, a més de defensar un catalanisme renovat que recollia la dura i amarga experiència de la guerra civil.
En tornar a Catalunya, s’establí a Arenys de Mar, on exercí la seva professió. Motivat per la vivència mexicana, publicà la novel·la Abans de l’alba (1954), evocació lírica i realista de la mitologia maia, a la qual seguiren el llibre de relats La ciutat i el tròpic (1956, premi Víctor Català 1955), un dels seus llibres més celebrats, i la novel·la Érem quatre (1960), protagonitzada pels components que funadren la revista Quaderns de l’Exili, obres que també reflecteixen la fascinació pels ambients mexicans i el seu substrat indígena i que han estat considerades, ambdues, entre els títols de referència de la literatura de la postguerra i de l’exili.
La seva trajectòria narrativa, presidida per una gran imaginació i ambició literàries, continuà a Miralls tèrbols (1966), obra centrada en el món català i entroncada amb el corrent de la novel·la psicològica i amb el recull de contes Entre tots ho farem tot (1982). El 1973 publicà De lluny i de prop, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles periodístics, i el testimoni de la seva estada en un camp de concentració francès l’any 1939. Es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i ambició literàries. L’any 1986 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Bibliografia
- Castellanos, J. (1995): “Ferran de Pol, entre la ciutat i el tròpic” (Pròleg), dins Ppol, Lluís Ferran de: La ciutat i el tròpic. Barcelona,
Curial. - Diversos autors (1993): Homenatge a Lluís Ferran de Pol. Arenys de Mar, Ajuntament.
- Garcia i Raffi, J.-V. (1993): L’obra narrativa de Lluís Ferran de Pol. València, Universitat de València.
- Garcia i Raffi, J.-V. (1998): Lluís Ferran de Pol i Mèxic: literatura i periodisme. Barcelona, PAM.