Joan Ferrando i Roig

(l'Arboç, Baix Penedès, 1908 — Barcelona, 1980)

Arqueòleg.

Llicenciat en teologia, a Tarragona, i en arqueologia a Roma. Professor a Barcelona i a Salamanca. Autor de les monografies marianes El santuario del Hort (1940), La basílica de la Merced i La Virgen del Vinyet (1941), dels llibres Iconografía de los santos (1950) —molt consultat—, Los primeros cristianos (1955) i Simbología cristiana (1958) i del capítol de l’art paleocristià de L’art català (1955). Ja abans del concili II del Vaticà promogué la dignitat de l’art litúrgic i de l’art nou a les esglésies (Normas eclesiásticas sobre arte clásico, 1940; El arte religioso actual en Cataluña, 1952; Construcción y renovación de templos, 1963); i dirigí l'Anuario de Arte Sacro (1957).