Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A. Pisanello, A. Mantegna i R. van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450. El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti. L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs. El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia (Saló dels Mesos) i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres importants. En aquesta escola es formà Pau de Sant Leocadi, el qual es traslladà després a València (~1471), on treballà fins al començament del segle XVI.
Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.