La seva actuació fou decisiva, en el terreny teòric i doctrinal, en la introducció dels ideals renaixentistes a Portugal. Escriví la tragèdia A Castro (1587), sobre els amors d’Inês de Castro i Pere I. Conreà la comèdia clàssica: Bristo i Cioso (1622). La seva obra lírica fou aplegada sota el títol de Poemas lusitanos (1598); se'n destaquen els seus sonets, d’inspiració petrarquista, i les odes, gènere que introduí a Portugal. Per la seva passió nacionalista i per la consciència del seu deure cívic com a poeta, s’anticipà a Camões.