Primer marquès de Cornellà (1889). A partir del 1873 fou quatre vegades degà del Col·legi d’Advocats; presidí l’Ateneu Barcelonès (1874), el Primer Congrés de Jurisconsults Catalans (1881) i l’Acadèmia de Jurisprudència. Elegit senador el 1885, ocupà, entre altres càrrecs públics, el de president de la diputació de Barcelona (1875-78). Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català. És autor d'Influencia del estado social sobre la legislación (1883).