Rafael Ferrer i Fitó

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 1911 — Barcelona, 1988)

Rafael Ferrer i Fitó

© Fototeca.cat

Violinista i compositor.

Deixeble d’E. Toldrà, de Lluís Millet i d’E. Morera; premi extraordinari de composició de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1950). Autor de Suite mediterrània (1951), del ballet Romance de la fragua, estrenat a París (1952), d’un Concert per a violí i orquestra en si menor (1958), de la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal (1960), etc. Premi Itàlia de la RAI (1962) amb La tarde, la noche y el amanecer per a veus i orquestra. També és autor de Mediterrània-3 (1976), De la terra, del mar. Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980), per a dos cors i cobla, i Erols (1982), per a orquestra simfònica, estrenada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Fou concertino i sotsdirector (1944-62) i director interí (1962-67) de l’Orquestra Municipal de Barcelona i sotsdirector de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-78). Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1969-81). Orquestrà peces de piano de Granados i n'enregistrà en disc dirigint l’Orquestra del Conservatori de París.