Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa. Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’Ateneu Barcelonès. Fou un il·lustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid (1779), vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica; inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port. Fou encarregat pel comte de La Unión (1795) de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic. El 1808 els francesos li ocuparen els béns. Diputat de la Junta Suprema de Catalunya (1808), vocal de la Suprema Junta Central del Regne (1808) i comissari de la Junta Central pel Regne de València (1809), on organitzà regiments militars, recollí cabals i fou l’iniciador del famós camí de Trànsits de València. Signà, a Isla de León (Cadis), la proclama de la Junta que lliurava el comandament a la Regència (1810). Durant el període constitucional (1821-23) li foren embargats i subhastats els béns, que després recuperà en part.