Seguí una política expansionista: demanà la concessió de les línies d’Alcázar de San Juan a Ciudad Real (1859), d’Albacete a Cartagena (1859), de Manzanares a Còrdova (1860) i de Valladolid a Ariza (1891); absorbí les línies de Castillejo a Toledo (1858), la de Sevilla a Huelva (1877), la de Mèrida a Sevilla (1880), la Compañía del Ferrocarril de Córdoba a Sevilla (1875), la Compañía del Ferrocarril de Ciudad Real a Badajoz (1881), la SA para la Construcción y Explotación del Ferrocarril de Aranjuez a Cuenca (1884) i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1891), que explotà fins el 1925 com una xarxa independent, amb el nom de Xarxa Catalana de MSA. Entre el 1914 i el 1924 explotà, també, la línia de Cinco Casas (Argamasilla) a Tomelloso. Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.