Deixeble de Ludovico Zigoli. Pintor de cort del cardenal Gonzaga. Són seus la majoria de frescs i olis de la catedral i el castell de Màntua. Vers el 1621 es traslladà a Venècia per estudiar i assimilar l’obra de Ticià i de Palma. Es destaca la seva Malenconia (~1621, Louvre). El seu art uneix el concepte pictòric d’Il Caravaggio amb el virtuosisme lumínic d’Adam Elsheimer.