Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera; sobresurt especialment la d’Ottobeuren (1737-66), coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic. Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann.