Escriví monografies sobre Kleist, Nietzsche i Heine, que l’influïren, i traduí els dos darrers, Goethe, Kipling i Villon. Autor de reculls de poemes —L’estiu (1919), Cercles (1921), Veu (1923), etc— i de drames —Herakles, Jupiter (1919)—, es destaquen les seves obres de crítica: Otázky literárni psychologie (‘Qüestions de psicologia literària’, 1917), Duše a slovo (‘L’ànima i la paraula’, 1929), Slovo a svět (‘La paraula i el món’, 1937), A. Novák (1938), etc.