OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Fiter i Inglès

Economia    Excursionisme    Historiografia catalana    Tecnologia    Literatura catalana
Josep Fiter i Inglès
© AF CEC
literatura lit, excursionisme excurs, oficis manuals ofic i indústria tèxtil tèxt
Escriptor, brodador, puntaire i excursionista.
Barcelona, 1857 — Barcelona, 16 de juny de 1915

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid.

Com a excursionista sortit de la Societat X (1872), cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876) i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya (1890). Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives (1894), que presidí.

Fou el primer president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899). Decididament proteccionista, fou secretari del Foment de la Producció Espanyola, antecessor del Foment del Treball Nacional. En relació amb aquest vessant econòmic de les seves activitats intel·lectuals, fou autor d’un petit opuscle sobre la història de les institucions financeres catalanes titulat Antiguas instituciones bancarias: extracto del discurso pronunciado por el presidente de la Academia científico-mercantil de Barcelona: en la sesión inaugural del presente curso académico, 6 de marzo de 1892 (1892). Els discursos que pronuncià entre el 1889 i el 1896 al capdavant de l’Acadèmia Cientificomercantil de Barcelona foren recollits i publicats amb un títol força pessimista: Labor estéril. Discursos pronunciados por José Fiter e Inglés en la presidencia de la Academia Científico-Mercantil de Barcelona durante los cursos de 1889 a 1896 (1896).

Com a escriptor i publicista col·laborà en la majoria dels diaris de la Renaixença. Fundà els setmanaris La Bandera Catalana (1875), La Rondalla (1876) i L’Escut de Catalunya (1879) i dirigí El Arte Decorativo (1894), així com l'Enciclopèdia moderna catalana (1913), en cinc volums. A l’octubre del 1878 (sota la seva direcció i amb la col·laboració de persones tan significades com Víctor Balaguer o Sanpere i Miquel), impulsà l’aparició del primer i últim número de la Revista catalana de literatura, ciències i arts. Aquest número serví de pont entre la desaparició de La Renaixença (on havien col·laborat Pere Adalvert, Àngel Guimerà, Francesc Matheu, etc.) i l’aparició de Lo Renaixement.

Entre les seves monografies es destaquen La ciencia astrológica en Cataluña (1875), Expulsión de los judíos de Barcelona (1876), Invasió dels alarbs en la Cerdanya i reconquista d’aquesta comarca per los cristians (1878), Una excursió històrica per les voreres del Cinca: Montsó, Castejón, Selgua (1882), Necessitat que té Igualada d’una escola d’arts i oficis per l’obrer (1882), Monzón (1883), Mataró i Argentona (1888), Eficacia de organizar museos comerciales contribuyendo al arraigo de la cultura mercantil (1894), Consideraciones relativas a los encajes: su carácter artístico y proceso histórico (1896), Utilitat que reporta a les poblacions industrials, mercantils i agrícoles la creació d’escoles d’arts i oficis i procediments que deurien seguir-se en dites escoles... (1897), Necrología de D. Ramón Torelló y Borràs (1898), Efemérides de la historia del comercio y de la industria (1898), Las cercanías de Barcelona: guía-cicerone descriptiva, estadística e histórica del forastero (1913). Publicà ressenyes d’excursions com Memòria referent a una excursió per l’Urgell, Lo Portal de Sant Miquel (de Balaguer), Ressenya d’una excursió a Caldes de Montbui, etc.

Col·laboració: 
JoMa / AMS / OJV
Data de revisió: 
2019-06-18

Llegir més...