És un exponent notable de l’època del jazz i de la rebel·lia i la desil·lusió de la joventut després de la Primera Guerra Mundial. Estudià a Princeton, i el 1917 féu el servei militar. Després de la guerra començà d’escriure. This Side of Paradise (‘Aquest costat del paradís’, 1920), la seva primera novel·la, obtingué un gran èxit. Amb la seva muller, Zelda Sayre, escriptora, residí a França, on escriví The Beautiful and the Damned (‘Els bells i els condemnats’, 1921), Tales of the Jazz Age (‘Contes de l’època del jazz’, 1922) i The Vegetable (‘El vegetal’, 1923). Amb The Great Gatsby (‘El gran Gatsby’, 1925; traducció catalana de R. Folch i Camarasa, 1966), que tracta del materialisme i les pretensions dels nou-rics de l’època, arribà al punt més alt de la seva fama. Posteriorment conreà la novel·la curta, que reflecteix els seus problemes personals: la follia de la seva muller, el seu alcoholisme i un decaïment i una desil·lusió espiritual progressius. Com que la seva darrera novel·la, Tender is the Night (‘Tendra és la nit’, 1934; traducció catalana de Terenci Moix, 1968), tingué poca acceptació, anà a Hollywood, on escriví guions cinematogràfics, fins a la seva mort.
Francis Scott Fitzgerald
© Fototeca.cat
Novel·lista nord-americà.