i Joan Fiveller | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Fiveller

Història
Joan Fiveller, conseller de la ciutat de Barcelona en 1416. Còpia del quadre de Ramon Padró publicat a La Ilustració Catalana l’any 1882
© Fototeca.cat
història hist
Ciutadà de Barcelona.
?, segle XIV — ?, segle XV

Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28. En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure. El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills. El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell. El 1416, essent conseller segon de Barcelona, reclamà al rei Ferran el pagament del dret del vectigal per la carn que comprava a Barcelona. La mort del rei al cap de poc ha estat atribuïda, sense gaire fonament, al disgust que li ocasionà aquesta reclamació. Per aquest fet Fiveller esdevingué símbol de les llibertats municipals davant el poder reial: el 1844 hom col·locà la seva estàtua a la façana de la casa de la ciutat de Barcelona, i el 1881 el seu retrat a la galeria de catalans il·lustres. A l’època de la Renaixença fou exaltat com un dels herois del país. La seva actuació política continuà en temps del rei Alfons IV, i a la cort celebrada a Sant Cugat del Vallès (1419-20) es mostrà reticent davant les peticions de la corona. El 1423 era a Càller (Sardenya), on féu testament i s’anomenà senyor de Guirdo (o Girdo) i marquès d’Oristany. De nou al continent, durant el seu mandat com a conseller en cap, el 1427, féu portar a la ciutat l’aigua de la font de Sant Just. Féu el darrer testament el 1434.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...