OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Flaçà

Municipi
Gironès

Sumari de l’article

Vista del poble de Flaçà (Gironés)
© Fototeca.cat
Municipi del Gironès, estès a la riba dreta del Ter.
Població: 
1.072 h
[2009]
Extensió: 
7 km2

Situació i presentació

El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km2, s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls. El municipi limita a més amb Foixà (E) i amb la Pera (S), municipis ambdós del Baix Empordà; al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet. El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter. Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat. Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la Pera, la riera de Moradell, el Rec Merdançà (conegut també com a camí del Rec) i la séquia d’en Vinyals o rec del Molí, que pren les aigües del Ter. El terme comprèn el veïnat de Ferreres, la Colònia Torres i el barri de la Bolla. A part la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, que hi té una estació al barri de la Bolla, travessa el terme la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal. En surt una carretera local que uneix Flaçà amb Sant Llorenç de les Arenes, en terme de Foixà.

La població i l'economia

La població (flaçanencs), vers l’any 1380 tenia 21 focs, i el fogatjament del 1553 registrava 30 focs. Com podem veure, aquesta primera època es resolgué amb un lleuger creixement, malgrat la incidència de les crisis de la meitat del s XIV i els flagells periòdics que es repetiren tot sovint al llarg del s XV. A partir d’aquest tots els censos enregistraren un guany de població, fins el 1981. Això s’explica durant el s XVIII per tal com es tracta d’un increment generalitzat arreu de Catalunya; passà de 273 h el 1718 a 389 l’any 1787, mentre que durant el s XIX mantingué un ritme de creixement remarcable pel fet de convertir-se en lloc d’aturada del ferrocarril: 411 h el 1860, que esdevingueren 476 al canvi de segle. Pel 1930 ja en tenia 557, 806 l’any 1960, 924 el 1970 i 991 el 1981. La puja d’aquests darrers anys s’explicava per la incidència d’una indústria paperera. A partir de la dècada dels vuitanta s’aprecià un canvi de tendència que es reflectí en un retrocés demogràfic: el 1991 es censaren 914 h que havien baixat a 863 el 2001. Posteriorment es recuperà el creixement i el 2005 hi havia 983 h. Tot i que les activitats econòmiques tradicionals són les agràries, el municipi ha assolit una notable especialització industrial. L’agricultura és dedicada sobretot al secà. Els principals conreus són els cereals i el farratge. També hi té certa incidència econòmica l’avicultura. En el camp industrial destaca el sector del paper i del cartó, amb empreses grans, com Aconda Paper (aquesta va substituïr l’empresa Torras Domènech). El dimecres se celebra mercat setmanal.

El poble de Flaçà

Façana de l'església de Sant Cebrià de Flaçà
© Vicenç Salvador Torres Guerola

El poble de Flaçà (34 m altitud) és entre la riera de la Pera i el Ter, i l’ajuntament es troba al barri de la Bolla. El topònim és esmentat des del 1017. L’església parroquial dedicada a sant Cebrià consta documentalment el 1209 en la definició que Arnau de Llers féu al bisbe de Girona de totes les exaccions que havia comès en les esglésies del seu domini. Va ser reedificada el 1824, però conserva part de la façana romànica primitiva. El poble celebra la festa petita de Sant Fermí pel juliol, i la festa major el 12 d’octubre.

Altres indrets del terme

El veïnat de Ferreres és al sector oriental i més accidentat del terme. Hi ha l’església de la Mare de Déu de l’Esperança, que en la seva façana té gravat l’any 1567. S'hi venera una imatge gòtica, d’alabastre policromat, de la Verge amb l’Infant. Dins el terme de Flaçà hi ha algunes masies remarcables, com Can Llausàs o torre del marquès de Vallgornesa, edifici fortificat de tipus goticorenaixentista, i la torre de Can Vinyals, gran masia, molt restaurada; aquesta masia té una capella oberta al públic, dedicada a la Mare de Déu del Carme, que va ser edificada el 1778 per Josep de Vinyals; la família Vinyals rebé un privilegi de noblesa de Carles V que reflecteix la dita “les noies de Can Vinyals ennobleixen les pairals”. Dintre el terme, a l’E de Flaçà, hi ha, a més, la Colònia Torres amb una capella dedicada a sant Fermí.

La història

Flaçà travessà greus dificultats durant l’epidèmia del 1650. Aquest any el municipi de Girona intentà de proveir-se de blat a Flaçà i els jurats l’assabentaren que el contagi havia afectat el poble i tots els voltants, i que era molt difícil d’aconseguir cereals a un preu assequible. Al capdavall els documents ens informen que hom comprava el blat a Torroella de Montgrí. Per la seva proximitat geogràfica a Girona, i pel fet de trobar-se en un indret de pas força important, ha patit sovint ocupacions de caràcter militar quan l’estat de guerra ha fet que hom volgués assetjar la ciutat de Girona. En concret, durant la guerra del Francès, Flaçà no patí cap assalt que manllevés vides i béns, però en canvi fou un poble molt visitat pels napoleònics quan corrien la comarca cercant queviures a pagès. És per això que, un cop conquerida Girona, hom fa esment que a Flaçà es conreava molt poca terra, i que els seus habitants es trobaven en greus dificultats davant les imposicions dels capitosts francesos. En aquest període Flaçà formava part del cantó de Girona i era cap del subcantó del seu nom.

Llegir més...