OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Bernat Flaugier

Pintura
Autoretrat de Josep Bernat Flaugier
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor provençal.
Lo Martegue, Provença, 1757 — Barcelona, 1813

Cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja. Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París. Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques: féu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet (1789) i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu (1800), a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important. Féu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa (1802), per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte (Museus d’Art de Barcelona) i un autoretrat (Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona). Conreà també la pintura decorativa d’interiors: dins la nombrosa sèrie barcelonina, la casa Vedruna (Palau de Pedralbes), a Reus la casa Miró, i probablement a Tarragona la casa Castellarnau. Hi ha excel·lents dibuixos seus als Museus d’Art de Barcelona, de tema mitològic, bíblic o de costums populars, i d’altres, gairebé sempre religiosos, foren gravats. El seu estil, orientat cap als ideals clàssics, té més relació amb el d’A.R. Mengs que amb el rígid concepte de J.L. David, del qual hom l’ha considerat seguidor. El 1809 es féu càrrec de la direcció de l’Escola de Dibuix de Llotja, de Barcelona, que ocupà fins que morí. A més de les seves activitats pedagògiques, fou remarcable el seu intent d’establir un museu públic de pintures.

Col·laboració: 
SAl

Llegir més...