És una plataforma càrstica recoberta de sediments cretacis, els sectors deprimits dels quals són envaïts per les aigües freàtiques. A només 75 m d’altitud, l’escàs pendent en dificulta el drenatge, per la qual cosa les àrees palúdiques i pantanoses hi ocupen uns 30 000 km2; la major part del drenatge és artificial, efectuat al compàs de l’agricultura. El litoral atlàntic és rectilini, regularitzat per dunes i cordons litorals; el golf és més abrupte, i té alguns ports naturals (Charlotte Bay, Tampa Bay). Administrativament, és compresa dins l’estat de Florida. Descoberta per Vicente Yáñez Pinzón i Amerigo Vespucci el 1498, Juan Ponce de León en prengué possessió per Castella el 1513, i fou explorada per Hernando de Soto el 1539 i el 1540. Hi fracassaren les diverses expedicions de conquesta, fins que el 1565 Pedro Menéndez de Avilés n'expulsà uns colonitzadors hugonots i hi fundà el fort de San Agustín. Als s. XVII i XVIII la península fou fortificada per tal d’ésser protegida dels indis de l’interior i de combatre els pirates del golf de Mèxic. El 1763 fou cedida a la Gran Bretanya, fins el 1783, que fou tornada a Espanya. Després de nombrosos incidents entre espanyols i nord-americans, fou conquerida el 1818 pel general Andrew Jackson, i el 1819 fou signat un tractat de venda. Els indis seminoles foren aleshores sotmesos, i el 1845 fou admesa com a estat dins la Unió. Lluità a favor de la Confederació Sudista (1861-65), però fou readmesa als EUA el 1868.