Fou banderer (1416), lloctinent del gran mestre (1419), gran prior o conservador de Xipre (1420) i unànimement elegit gran mestre de l’orde (1421-37). Lluità a Egipte contra els turcs, davant Alexandria. Elevà la comanda de Mallorca a batllia (1428), i decretà la creació d’un arxiu general de l’orde (1428). Gestionà l’alliberament del rei de Xipre Joan II, captiu a Egipte, i negocià una pau entre el soldà i Alfons IV de Catalunya-Aragó, que fou signada a Rodes (1430). Convocà capítols generals de l’orde a Rodes (1428 i 1433), el darrer dels quals per a trametre ambaixadors al concili de Constança. Bastí nombrosos edificis (entre els quals l’Hostal de la Llengua d’Aragó, dita també d’Espanya) i fortificà Rodes. Dotà la capella dita dels cavallers catalans , i en el testament féu una deixa important per a la construcció de l’Hospital dels Cavallers (ara Museu Arqueològic), erigit en 1440-89. El seu nebot Antoni de Fluvià fou comanador de l’orde a Gebut, Cervera-Ametlla i Puig-reig.