Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet, és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres. La seva obra poètica (dinou composicions) evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica: exposa els conceptes més típics de la fin'amor, o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sil·logismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida. Era un mercader ric que es complaïa a fer versos i adreçava les seves poesies a Alfons I de Catalunya-Aragó, a Guilhem VIII de Montpeller, a Barral dels Baus, vescomte de Marsella, a Ricard I Cor de Lleó i a Alfons VIII de Castella, el qual ell encoratjà amb una cançó de croada escrita després de la desfeta d’Alarcos (1195), i tingué relació amb altres trobadors, com Peire Vidal, Bertran de Born i Pons de Capduelh. El 1195 es retirà a l’abadia de Toronet, i el 1205 fou elegit bisbe de Tolosa. Lluità aferrissadament contra els heretges càtars, en íntim contacte amb Domingo de Guzmán i Simó de Montfort. Dant el col·loca entre els esperits amants del cel de Venus del Paradiso (cant IX).