Jesuïta (1548), fou la principal autoritat filosòfica de la seva època. Escriví Institutionum dialecticarum libri octo (1567), compendi de la lògica aristotèlica, d’una àmplia difusió, i Comentarii in libros metaphysicorum Aristotelis Stagiritae (1577-1612), on intentà de presentar la doctrina metafísica d’Aristòtil dins un sistema doctrinal al màxim de complet.