Col·laborà a les revistes Joventut, Torrent (1900-02) i Cu-cut! (1902-13). Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment. Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina. Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives (1906), Barcelona típica (1914), Tres narracions (1930, premi Concepció Rabell 1932) i De l’última collita (s. d.). També publicà les novel·les L’oncle Magí (1910), Gent del barri (1917), L’Andreuet (1920) i Embruix (1935), a més de les novel·les curtes El cas d’en Jaume Salou (1923) i La tia Munda (1925).