Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya (1935-36). El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol. Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna (1945), d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona (1954), fins a la jubilació (1985), on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965. Fou investit doctor honoris causa per les universitats de Montpeller (1964) i de Bordeus (1962). Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1960), de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1960) i de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1970). La seva extensa obra, amb més de 600 títols, versa sobre els problemes jurídics de la conquesta cristiana i els orígens dels municipis catalans, d’entre els quals sobresurten Orígenes del régimen municipal de Cataluña (1944) i, especialment, l’edició de les Cartas de población y franquicia de Cataluña, obra bàsica, en dos volums (1969). Cal esmentar-ne també El procés de formació de “Les Costumes” de Tortosa (1973), Jaume I i la municipalitat de Barcelona (1977) i El antiguo derecho local de la ciudad de Balaguer (1982). Formà part de l’equip director de la continuació de l’obra inacabada de Ramon d’Abadal Catalunya carolíngia. Feu també aportacions sobre dret mercantil medieval català, dret civil medieval, dret comú a Catalunya i historiografia jurídica catalana. Des del 1976 fou un dels representants de Catalunya en la Comissió Permanent dels Congressos d’Història de la Corona d’Aragó. Entre altres distincions, rebé el Premio Menéndez y Pelayo del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1944), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premio Nacional d’història d’Espanya (1984), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (1994), la Creu de Sant Jordi (1987) i el Premi Nacional de Recerca de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (2002).