OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Francesc Fontanella i Garraver

Literatura

Sumari de l’article

literatura lit
Escriptor, fill de Joan Pere Fontanella.
Barcelona, 1610/20 — Perpinyà, 1680/85

Vida i obra

Doctorat en dret el 1641, col·laborà en la política secessionista del seu pare i del seu germà Josep. D’aquest any és un Panegíric amb motiu de la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat. El 1642 era superintendent d’artilleria (del mateix any és un madrigal als preliminars d’una obra de Francesc Barra), i el 1643 acompanyà el seu germà al congrés de Münster per defensar els interessos de Catalunya davant les potències europees. En el viatge escriví als seus amics tres epístoles poètiques amb trets humorístics, entre les quals una culta fantasia poètica sobre el riu Mosa (Coronats de llarga boga). El mateix any havia pronunciat a Barcelona un notable Vexamen amb motiu d’un certamen poètic dedicat a sant Tomàs. Retornat a la ciutat comtal el 1645, hi romangué fins el 1652 (tres poemes es refereixen al setge de la ciutat d’aquell any), i després de la capitulació de Barcelona es refugià, amb Josep, al Rosselló. El 1657, morta la seva segona muller, ingressà a l’orde dominicà; el 1660 fou ordenat sacerdot. Entre el 1663 i el 1673 exercí de professor de dret canònic a la Universitat de Perpinyà i el 1672 ja consta com a prior del convent de Sant Domènec. Predicà la quaresma a la catedral de Perpinyà en 1674-79, tot i que no es conserva cap dels seus sermons. Sembla segur que restà a Perpinyà fins a la mort.

En la primera etapa de la seva obra literària —tota dins l’estètica estricta del barroc— es reflecteix l’optimisme del moment polític, a l’inici de la guerra dels Segadors; Fontanella era el centre d’un cenacle literari, i amb els seus amics feu un intent —que explicita a la lloa de la tragicomèdia Amor, fermesa i porfia, escrita vers el 1640 per a ésser representada pels mateixos components del grup en cases ciutadanes— d’incorporar els corrents literaris moderns (els seus models eren sobretot els castellans) a la literatura catalana. L’obra s’acompanya de peces autònomes, complementàries, que subratllen la vocació totalitzadora de l’espectacle barroc i revelen en el seu autor una sòlida consciència literària. Tant en aquesta peça com en la seva producció poètica es mou dins els esquemes bucòlics tradicionals: el Tajo de Garcilaso (poeta molt admirat per ell) esdevé el Besòs i el Llobregat, i a les seves ribes els pastors expliquen llurs penes amoroses (Fontanella hi figura sota els noms de Gilet —hom coneix els primers poemes seus amb el nom de giletes—, que posteriorment canvià pel de Fontano al llarg de l’etapa barcelonina). L’evolució desfavorable de la guerra marcà un tombant en la seva producció: la seva segona obra dramàtica, Lo desengany, escrita vers el 1650, poema mitològic sobre les noces de Vulcà i Venus, glossa el desengany de Mart i com és d’efímer l’amor; hi és important l’element grotesc. Ja dominicà, feu (llevat d’algunes composicions burlesques) poesia religiosa —Llàgrimes d’una ànima rendida als peus de son Redemptor, Desengany del món, emblemes o empreses (1658) a la canonització de Tomás de Villanueva, etc.—, on es penedeix del passat i desenvolupa el tema de la caducitat de la vida i el pas del temps, dins un estil molt influït pel culteranisme.

Fontanella és un dels escriptors més interessants del segle XVII català; la seva obra no fou redescoberta fins a la Renaixença (Rubió i Ors, Pers i Ramona, el qual l’edità fragmentàriament), i encara restà, en una gran part, inèdita. Les darreres dècades del segle XX M. Mercè Miró aprofundí en part de l’obra de Fontanella i, des del final de la primera dècada de 2000, un grup d’estudiosos vinculats a la Universitat de Girona, entre els quals hi ha Pep Valsalobre, tornaren a revaloritzar Fontanella com un dels autors cabdals del barroc català, i el 2012 se n’inicià la publicació de l’obra completa.

Bibliografia

Clarasó, M., Montserrat i Miró, Maria-Mercè (ed.) (2008): Fontanella, Francesc: Panegíric a la mort de Pau Claris. Barcelona, Fundació Pere Coromines.

Diversos autors (2001): “Dossier”. Revue d’Études Catalanes, 4, p. 87-187.

Grilli, G. (1984): “Materiali per la descrizione di un’educazione sentimentale: Francesc Fontanella 1639-1643”. Miscel·lània Ramon Aramon i Serra. Estudis Universitaris Catalans, XXVI, p. 83-92.

Miró, M.-M. (ed.) (1988): Fontanella, Francesc: Tragicomèdia pastoral d’Amor, firmesa i porfia. Lo Desengany, poema dramàtic. Barcelona, IT.

Miró, M.-M. (1989) : “Circe i Proteu en el teatre de Francesc Fontanella o la innovació barroca en l’efímer de l’espai escènic”, dins Badia i Margarit, A.M. i Camprubí, M. (ed.): Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM., vol. II, p. 235-246.

Miró, M.-M. (ed.) (1995): La poesia de Francesc Fontanella. 2 vol. Barcelona, Curial.

Sansano, G. i Valsalobre, P. (ed.) (2008): Miscel·lània Aramon i Serra. Estudis Universitaris CatalansFontanelliana. Girona, Documenta Universitaria.

Valsalobre, P. i Sansano, G. (ed.) (2006): Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps. Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la.

Valsalobre, P. (2008):  “Francesc Fontanella: una biografia excessiva”. Revista de Catalunya, 239, p. 71-98.  

Col·laboració: 
TLlC
Data de revisió: 
2020-06-16

Llegir més...