Situació i presentació
El municipi de Font-rubí és a la part septentrional de l’Alt Penedès. D’una extensió de 37,17 km2, les serres de Font-rubí i de Bolet o de l’Avellà separen el terme del de Torrelles de Foix, la Llacuna (Anoia) i Mediona, a la part nord-occidental. Més a llevant, el municipi limita amb Sant Quintí de Mediona i Terrassola i Lavit. A l’E confronta amb el Pla del Penedès, Puigdàlber, Santa Fe del Penedès i la Granada; al S limita amb Vilobí del Penedès, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. El cap municipal és Guardiola de Font-rubí, però el poblament d’aquest municipi es troba extraordinàriament disseminat: hi ha una quinzena de nuclis de poblament que la gent anomena barris. D’aquests nuclis, els més poblats són, a més del cap de municipi, Grabuac, l’Alzinar, Santa Maria, Montjuïc, i Font-rubí. La principal comunicació amb Vilafranca s’estableix per mitjà de la carretera local que va de la Llacuna a Vilafranca, passant per Font-rubí, l’Avellà i Guardiola de Font-rubí dins el terme municipal. Un trencall d’aquesta carretera porta de Guardiola de Font-rubí a l’església de Santa Maria de Bellver i continua cap a l’E fins a enllaçar amb la carretera de Vilafranca a Igualada a prop de la caseria de Sabanell. L’estació de ferrocarril més propera és la de Vilafranca del Penedès, a 9 km de Guardiola de Font-rubí.
El terme s’estén allargassat des del coll de la Barraca, a l’extrem nord-occidental, fins al pedró de la Granada, al SE, amb una distància entre ambdós punts de 12 km; en canvi, l’amplada màxima del terme només assoleix 3,5 km en la part central, des de la Maçana a Sant Vicenç de Morrocurt. Aquesta configuració allargada del terme respon al fet d’haver-se format seguint una antiga carrerada (Via Mercadera) que establia comunicació de la Llacuna amb la Granada i, d’aquí, amb la costa de la Mediterrània. Per raó d’aquesta configuració el terreny és accidentat al NW i enllaça amb la depressió penedesenca al SE. Les serres de Font-rubí i de Bolet, de la Serralada Prelitoral, formen la dita plana de Font-rubí, altiplà calcari amb altituds superiors als 700 m (el punt culminant n’assoleix 799, a la fita dels termes de Font-rubí, Mediona i la Llacuna). El vessant de solell té força pendent i, a vegades, és acinglerat. Del poble de Font-rubí en avall el terreny ja és en general pla i la seva altitud es manté a menys de 300 m. El terme es pot considerar en la línia de partió de les aigües a les conques de l’Anoia i del riu de Foix. La part del NE és drenada per torrents com el de l’Alzinar i el de Romaní, que aboquen a la riera de Lavernó, afluent de l’Anoia. A la banda sud-occidental la riera de Llitrà és el principal desguàs que aboca al riu de Foix per Santa Margarida, després d’haver travessat els termes de Vilobí, Pacs i Vilafranca del Penedès.
La població i l’economia
La població era de 1.400 h el 1860. Augmentà considerablement fins els anys vint del segle XX (el 1920 hi havia 1.881 h) i posteriorment inicià la davallada, que s’accentuà entre els anys 1930 i 1940, amb 1.900 i 1.797 h respectivament, i, encara, molt més a partir dels anys seixanta. El 1960 hi havia 1.662 h, el 1970 n’hi havia 1.357, el 1981 1.171, 1.138 el 1991 i 1.382 el 2005.
L’activitat econòmica principal del municipi ha estat tradicionalment l’agricultura, tot i que actualment s’alterna amb les activitats industrials. Es conrea la meitat de la superfície, sempre en règim de secà. La part accidentada és coberta de bosc i matollar. El conreu principal és, com arreu del Penedès, la vinya; segueixen en importància els cereals, principalment blat, i, secundàriament, les oliveres, altres fruiters i les patates. Ha assolit força importància l’aviram, que es cria en diverses granges avícoles. Hi ha també bestiar porcí, oví, boví i conills. Pel que fa a les activitats industrials, predominen les indústries derivades de la viticultura i una empresa de mànegues.
El poble de Guardiola de Font-rubí
El cap de municipi és el poble de Guardiola de Font-rubí, que és situat sobre un petit tossal (331 m d’altitud), sobre la carretera que porta de Font-rubí a Vilafranca del Penedès. L’any 2004 tenia 376 h. Ja l’any 1201 s’esmenta un Berenguer de Guardiola com a signant d’una concòrdia amb l’abat de Sant Cugat per un mas que tenia al lloc de Ginamballes, de la parròquia de Sant Vicenç de Morrocurt. L’origen de Guardiola és, doncs, anterior al segle XIII. Probablement devia ser una torre de Guaita, al costat de la carrerada de la Segarra, a prop de l’antic lloc de la Maçana.
La festa major del poble se celebra a l’agost, igual que la del municipi. Se celebren també la festa major petita de Sant Vicenç (gener) i la festa de Sant Isidre (maig), patró de la pagesia. Al municipi funcionen diverses entitats de caire cultural i recreatiu (grup de geganters i grallers, de diables, de panderetes, de bastoners, de teatre, de capgrossos i corals) i es publica una revista “Montònec”, que s’ocupa principalment de temes d’abast local.
Altres indrets del terme
Font-rubí
El poble de Font-rubí, amb 47 h el 2004, es formà al vessant del puig del Castellot (666 m d’altitud), on hi ha les ruïnes del castell. Resten alguns llenços de la muralla del castell, que dibuixen una planta aproximadament rectangular. Es conserva també, bé que escapçada, la torre mestra, de planta circular. L’església de Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí, d’origen romànic però molt transformada posteriorment, pertangué a la canònica de Santa Maria de Solsona, pertinença confirmada per les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151. A la fi del segle XIII, segons un document del cartulari de Santa Maria de Solsona, l’església de Font-rubí —que, com l’església propera de Santa Maria del Pla del Penedès, pertanyia a la canònica solsonina— havia de pagar a Solsona 30 sous pel delme. Al poble hi ha una biblioteca.
Santa Maria de Bellver i Sant Vicenç de Morrocurt
Dins el barri de Santa Maria, amb 94 h el 2004, uns 3 km a l’E del poble de Guardiola de Font-rubí, es troba l’actual església parroquial de Santa Maria de Bellver. És un edifici alçat al segle XVIII, en un estil que barreja el neoclàssic i el barroc. Aquest barri forma una partida administrativa que inclou també l’església de Sant Vicenç, que havia pertangut a l’antiga quadra de Sant Vicenç de Morrocurt, de la qual només es conserva l’edifici esmentat. Aquest, que havia estat parròquia, és actualment incorporat a la masia de Cal Cerdà. Llesglésia és documentada des del 1157. Es tracta d’una construcció d’una nau capçada per un absis decorat exteriorment amb arcuacions llombardes. A la banda del N hi ha una capella afegida, coberta amb volta ametllada. Al S hi ha la porta, adovellada. Conserva una pica baptismal ornada amb un fris en dent de serra i dibuixos geomètrics.
Les Casetes d’en Raspall, Grabuac, els Graus i la Fanga
A llevant de Sant Vicenç de Morrocurt, al límit amb Terrassola i Lavit, hi ha el barri de les Casetes d’en Raspall (300 m d’altitud), sobre un camí vell que duu al Pla del Penedès, no gaire lluny de la carretera de Vilafranca a Igualada. El 2004 hi eren empadronades 71 persones.
El poble de Grabuac (289 m d’altitud), al SE del terme, sobre el camí vell de Guardiola a Vilafranca, en terreny pla, és conegut actualment com a caseria de Can Colomer. No gaire lluny hi ha la caseria dels Graus. El 1179 el batlle de Vilafranca va vendre a B. de Gras Buach el pa i el vi que, de la seva batllia, sortissin per al senyor rei. Al se- gle XIV la quadra de Grabuac era del prior del monestir de Montserrat. Al fogatjament de vers el 1370 el monestir tenia set focs a Font-rubí, tres dels quals eren a Grabuac. A l’edat moderna, la baronia de Font-rubí es digué baronia de Grabuac. El 1541 n’era titular la senyora Magdalena de Palou, que fou succeïda pels Fiveller de Palou, els Hospital, els Merlès i els Erill, fins que, a la primera meitat del segle XIX, passà als marquesos de la Manresana, darrers senyors jurisdiccionals del terme de Font-rubí. Actualment es troba gairebé unit al barri de la Fanga, al costat de la riera de Romaní. El poble de Grabuac forma una entitat de població amb el llogaret de la Fanga i tenia 138 h el 2004.
Altres barris i masos del terme
Altres barris són el del Coll de la Barraca (699 m d’altitud), situat al portell del seu nom, divisòria dels termes de Font-rubí, la Llacuna i Torrelles de Foix. El 1996 hi havien 7 h empadronats. Dista 2 km del poble de Font-rubí. El barri de l’Avellà, amb 56 h el 2004, es troba a 530 m d’altitud, al km 4,6 de la carretera de Vilobí, al vessant meridional de la serra de l’Avellà. El mas de l’Avellar, de la parròquia de Sant Pere, és esmentat l’any 1227 com a donació testamentària d’Elisenda de Queralt al seu nebot Hug Alemany de Cervelló. Dalt d’un turonet, a l’esquerra de la dita carretera, hi ha les ruïnes de la capella romànica de Sant Andreu, de la qual resta l’absis, que conserva la part de la volta, i un tros curt dels murs septentrional i de migdia de la nau.
La masia i el lloc de la Maçana són a la dreta de la riera de Llitrà (dita, també, en aquest sector, riera de la Maçana), a ponent de Guardiola, sobre el camí vell de Vilafranca a la Llacuna. El 1996 hi vivien 71 h. El riuet de la Maçana és esmentat el 991. L’alou de la Maçana fou donat per Sança, vídua de Guillem Miró, al monestir de Sant Cugat del Vallès, pel seu testament del 1157. Dalt d’un turonet es conserva l’església romànica de Sant Joan de la Maçana, d’una nau capçada per un absis semicircular, decorat a l’exterior amb arcuacions i faixes llombardes. La porta, a la façana de migdia, fou aparedada i la capella és abandonada des del 1936.
El barri del Mas Molló és a 410 m d’altitud, prop de la riera de la Maçana, aigua amunt del barri d’aquest nom. Tenia 38 h el 2004. Figurava ja en el fogatjament del 1553.
El barri de Cal Semisó (300 m dealtitud) és a tocar de la riera de la Maçana, aigua avall de Guardiola, a prop del pont de la carretera de Vilafranca. Juntament amb el llogaret de la Font formen una entitat de població que agrupava 31 h el 2004.
Les Casesnoves constitueix un aglomerat de poques cases amb 46 h el 2004, a la part de llevant del terme, molt a prop del seu límit, gairebé tocant al cementiri de Puigdàlber.
La caseria de Sabanell és situada al km 28 de la carretera d’Igualada, a prop del trencall amb la carretera de Guardiola, a 243 m d’altitud, en terreny pla, molt propera al terme del Pla del Penedès. El 2004 tenia 24 persones empadronades. El seu veïnat és agregat a la parròquia de Santa Maria del Pla.
Altres barris del terme són els Pujols amb 40 h el 2004, ja tocant als termes de les Cabanyes, Santa Fe i la Granada, Montjuïc amb 80 h el 2004 i el de l’Alzinar amb 169 h el 2004. També hi ha urbanitzacions importants com els Manantials.
La història
L’origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al coster del puig del Castellot (795 m d’altitud), en la part occidental del terme. La fundació d’aquest castell ha de ser antiga, ja que és un lloc de vigilància del proper coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana penedesenca.
El castell és documentat el 983; de domini comtal, fou cedit en feu a la família Queralt. El 1172 el posseïa Guillem de Bell-lloc, el 1202 Arbert de Pierola i el 1303 l’obtingué Arbert de Mediona. El castell, però, continuava essent de jurisdicció reial i, així, Jaume II ordenà que Ramon de Barberà prengués mesures per a evitar que Vidal de Font-rubí continués exigint mals usos dels homes del castell de Font-rubí, tal com s’esdevenia el 1306. A la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d’aquest passà a altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac), i des del segle X el monestir de Sant Cugat hi tingué béns, al lloc anomenat la Franquesa, segons un document del 1205. El 1203 el rei Pere havia eximit de tota càrrega els homes de Sant Cugat que hi habitaven.
El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la guerra de Successió, de manera que durant la primera guerra Carlina la facció carlina que dominà la Llacuna i els seus contorns establí a la casa de la Fàbrega, a prop de la parròquia de Sant Pere de Font-rubí, la seu d’una junta carlina (1838-40). El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Guardiola del Penedès.