Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè. Guanyà (1870) el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà”. La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada. Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí. Féu el mercat del Born de Barcelona (1876), en col·laboració amb l’enginyer Josep M.Cornet, i al parc suara esmentat —les obres del qual dirigí fins el 1888—, la cascada (1874-82), la vaqueria (1882) i l’umbracle (1883). Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la casa del marquès de Santa Isabel, al passeig de Gràcia, i la d’Ignasi Girona, al passeig de Sant Joan, i la restauració del Cercle del Liceu (1886). Hom li ha atribuït, erròniament, el Museu Martorell, obra de Rovira i Trias, i, a Vilanova i la Geltrú, la Biblioteca Museu Balaguer, obra de Jeroni Granell i Mundet.
Cascada del parc de la Ciutadella, obra de Josep Fontserè i Mestre
© Fototeca.cat
Mestre d’obres, titulat el 1853.