i Forès | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Forès

Municipi
Conca de Barberà

Sumari de l’article

Vista de la Creu de terme a Forés (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Municipi de la Conca de Barberà.
Població: 
43 h
[2009]
Extensió: 
16 km2

Situació i presentació

És situat a la part central de la Conca de Barberà, al N de la comarca en sentit estricte. Confronta al N i l’W amb el de Passanant, al NE amb el de Conesa, al SE amb el de Rocafort de Queralt, al S amb el de Sarral i al SW amb el de Solivella. Disposat a la serra del Tallat (dita serra de Forès en aquest sector), a l’interfluvi entre els vessants del riu d’Anguera, pel migdia, i els del Riu Corb, pel N, forma el sector més meridional de Comalats, que a l’W del terme té el punt més alt, el tossal de Comalats (870 m). Per la part meridional del terme, mirant a la Conca, corren diversos barrancs (de la Fusina, del Queràs), que s’ajunten al terme de Sarral amb la Riera Salada, la qual s’aiguabarreja amb el riu de Vallverd, al SW de la vila de Sarral. A la part septentrional del terme neix el torrent de Forès, que després de travessar els termes de Passanant i de Vallfogona desguassa per l’esquerra al Riu Corb, després d’aquesta última població.

Forès es comunica amb la resta de poblacions per mitjà d’una carretera local que cap al nord passa per Passanant, per Ciutadilla i enllaça amb la comarcal C-14 entre Montblanc i Tàrrega, i pel sud s’uneix a una carretera local que va des de Sarral, per on passa la C-241 de Montblanc a Manresa, fins a la C-14. Per la banda occidental del terme, una carretera menor porta a Conesa. D’aquesta pista arrenca el camí que va cap a Savella. Altres pistes i camins comuniquen Forès amb Belltall, Glorieta, la Sala de Comalats, el Fonoll, Solivella i Rocafort de Queralt.

La població i l'economia

El primer fogatjament del segle XIV assigna a Forès 101 focs i vers el 1380 la població arribà a 111 focs, la seva màxima històrica. A la fi del segle XV hom registrava ja una important davallada, ja que passà a 24 focs, i el 1515 n'hi havia 22. Al segle XVIII es mantingué aquesta baixa demogràfica (24 cases el 1708 i el 1718). Al començament del segle XIX experimentà un important ascens (80 veïns el 1819) que durà poc (28 veïns el 1830 i 21 el 1845, amb 105 i 87 h, respectivament); passada la meitat del segle hom notà una recuperació (526 h el 1860). A partir d’aquesta última data Forès va patir una minva demogràfica (418 h el 1900, 339 el 1930, 309 el 1940) que s’accentuà a partir dels anys cinquanta (302 h el 1950, 209 el 1960, 76 el 1975 i 71 el 1981). A la dècada del 1990 s’apreciava una certa estabilització de la població, amb algunes oscil·lacions (60 h el 1991 i 72 h el 1996). Al 2005 assolí 62 h.

L’activitat econòmica bàsica del municipi és l’agricultura, dedicada pricipalment al conreu dels cereals, seguits per la vinya i, ja en proporcions més reduïdes, els ametllers. Les activitats ramaderes, no gaire representatives, se centren en el bestiar oví.

El poble ha esdevingut lloc d’estiueig i de segona residència.

El poble de Forès

El poble de Forès (866 m d’altitud) és situat al capdamunt d’un turonet i es divisa, enlairat, gairebé des de tots els pobles de la comarca. Es formà a redós del castell de Forès, del qual no resten més que les bases de murs que encerclaven el nucli vell del poble. El 1821 constava una mica destruït. L’aspecte general de la població és vetust i hom pot veure als llindars de les portes les dates esculpides que són testimoni de la seva antiguitat. Alguns dels seus edificis han estat restaurats i rehabilitats com a segona residència.

Al peu del turonet, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa, s’ha format el raval del Pla de la Bassa. Aquest raval pren el nom del gran entollament que durant molts anys ha proporcionat aigua al bestiar.

Al cim del turó, a la dreta del lloc on hi hagué el castell, és situada l’església parroquial de Sant Miquel, esmentada en les llistes parroquials del bisbat de Vic de la fi del segle XI i l’inici de XII; va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154.

D’origen romànic, l’edifici, ben conservat, té planta de creu llatina, amb creuer i volta blasonada. S'hi entra per dues portes: la de les Dones, la principal, a l’esquerra de creuer, i la dels Homes, al creuer, de la façana lateral que mira a migjorn. La primera té quatre columnes per banda, arrimades als respectius angles, i coronades per capitells, damunt l’àbac llis carreguen tres arquivoltes concèntriques cenyint l’ampla llinda i el timpà esculpit amb creus, anagrames, etc. Arran dels àbacs, corre pels paraments una sanefa d’arquets prismàtics amb un bordó i, al damunt, es desplega un vistós semicercle d’amples dovelles, amb sanefa i bordó. S'accedeix a aquesta porta, que és per sota del nivell de la placeta, mitjançant uns esglaons de pedra. La porta dels Homes és més senzilla, i és a nivell del carrer. Una sanefa d’arquets prismàtics emmarca el mig punt format per tretze dovelles grosses i ben tallades. Damunt la portalada s’obre una petita finestra de mig punt i a la part superior s’alça el campanar barroc. L’interior del temple, amb volta lleugerament apuntalada, mostra encara la pedra de fil; l’absis fou enderrocat per tal de bastir-hi una sagristia.

A l’església de Sant Miquel es conservava una imatge gòtica sota l’advocació de la Mare de Déu de la Salut, avui dipositada al Museu Diocesà de Tarragona, per bé que en resta una còpia moderna a Forès. La imatge, que duu la data del 1324, fou encarregada el 1306 pels jurats de Forès al pintor montblanquí Francesc de Penedès, de manera que fos una còpia tan semblant com fos possible a la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a la qual tenien molta devoció els fidels de Forès.

El municipi celebra la festa major d’estiu al final d’agost. Cal destacar també el primer divendres de setembre, que s’escau la festa del Sagrat Cor de Jesús, i al desembre, la festa de la Mare de Deú de la Salut.

Altres indrets del terme

De les tres creus termenals que hi hagué, avui només en resten dues: l’una, al peu de la Bassa, és de tronc octagonal, i el capitell, amb sants i escuts, és bastant deteriorat; l’altra és emplaçada a la cruïlla dels camins que van a Conesa i Rocafort de Queralt; és també de tronc octagonal, coronada per un capitell, al damunt del qual hi ha la creu pròpiament dita, que en una cara presenta la Verge amb el Nen al braç esquerre, i un àngel que li fa de peanya; a l’altra cara hi ha el crucifix.

Dins el terme, el 1989 es van trobar les restes d’una necròpoli, probablement medieval, que tenia unes 25 tombes.

La història

Forès fou un dels primers llocs on s’inicià la tasca de colonització catalana a la comarca després del domini sarraí.

El 1058 els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis el donaren, amb un terme molt ample que integrava Sarral, Solivella i la part meridional de Comalats, a Mir Foguet i al seu nebot Bernat Llop. Posteriorment passà al comte d’Urgell i aquest el cedí, el 1086, a l’Església d’Urgell. Les reivindicacions d’Alfons I, el 1178, de diverses dominicatures reials situades a l’antic terme de Forès motivaren la segregació d’un important tros d’aquest terme i la fundació de Sarral el 1180. Deu anys més tard Berenguer de Fluvià vengué Forès a Alfons I. El fet que gairebé al llarg de tot el segle XIII fos vila reial li donà dret de tenir representació a les corts catalanes celebrades en aquesta centúria. El 3 de novembre de 1285 Pere el Gran llegà Forès, juntament amb Sarral i Cabra, a Santes Creus, que el tingué sota el seu domini fins a la supressió de les senyories. El monestir de Santes Creus obtingué del rei Joan, el 1390, un privilegi perquè hi pogués haver un call de deu cases. Amb tot, el monestir hagué de suportar diversos plets amb la Universitat de Forès, que reivindicava alguns drets a Santes Creus.

Llegir més...