i Damià Forment | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Damià Forment

Escultura
Altar major del monestir de Poblet, de Damià Forment
© Fototeca.cat
escultura escult
Escultor.
València?, segle XV — Santo Domingo de la Calzada, Castella, 1540

Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello. Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i col·laborà amb els seus parents ( Forment ). El 1507 contractà talles i imatges per a galeres. Treballà a Saragossa el 1509. De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters; al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez. El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l’església del Pilar, d’imatgeria renaixentista, però encara de disposició i decoració goticista. Allà féu també el retaule major de l’església de San Pablo (1511), les estàtues de l’entrada i el retaule major de l’església de Santa Engracia (1517), el retaule de San Miguel de los Navarros (1518), ja del tot renaixentista, i una part de l’altar del Sant Crist de l’església de la Magdalena (1524). La seva activitat s’expandí per tot Aragó: vers 1520-34 féu el retaule de la seu d’Osca, de traça general gòtica per imposició dels contractants; el 1526 treballà al monestir de Sixena i a La Almunia de Doña Godina. Vers el 1529 féu els retaules del bisbe Conchillos al Pilar de Saragossa, de Sant Joaquim a Casp i de la Magdalena a Tarassona. La seva activitat a Barcelona sembla concretar-se, vers el 1517, a la construcció de la casa Dusai del carrer del Regomir; hom li atribueix també una participació en la casa Gralla (1528). El 1527 contractà, amb l’abat Caixal de Poblet, la realització d’un nou altar major, que datà el 1529; plenament renaixentista, s’ha de considerar obra de taller; en la darrera part de l’obra tingué dificultats per raons internes del monestir. L’enemistat amb Martí Díez de Liatzasolo i Jean de Tours l’obligà a deixar l’obra del retaule de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona, que havien contractat tots tres (1531). Morí mentre efectuava el retaule de la catedral de Santo Domingo de la Calzada (contractat el 1537), un dels màxims exponents de l’art renaixentista. La fecunditat de la seva obra s’explica pel nombrós obrador d’artistes que l’ajudaven, la qual cosa explica, d’altra banda, les notables diferències entre les seves obres, fins al punt que algú el considera més organitzador que no escultor, cosa que és, certament, falsa. El que no es pot negar és el mèrit d’haver afermat plenament el Renaixement a la corona catalanoaragonesa.

Col·laboració: 
MAA
Llegir més...