Pere Formiguera i Sala

(Barcelona, 1952 — Barcelona, 9 de maig de 2013)

Pere Formiguera i Sala

© Carles Tortosa

Fotògraf.

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), inicià la seva activitat artística el 1969 i feu la primera exposició individual el 1973. Fundador del grup Alabern (1976) amb Manel Esclusa, Rafael Navarro i Joan Fontcuberta, conjuntament amb aquest darrer, el 1983 inicià la sèrie Fauna secreta, que l’any 1988 s’exposà al Museum of Modern Art de Nova York. El 1985 realitzà, amb Marta Gili i David Balsells, Infàncies il·lustres, a partir d’una col·lecció de fotografies de personatges il·lustres de la seva infantesa.

En la seva obra individual, emprà tant el color com el blanc i el negre i explorà les possibilitats expressives de la fotografia, a partir d’una base temàtica que sovint combinava amb un cert grau de manipulació, amb el qual obtenia efectes pròxims a la pintura o el gravat: Porta d’aigua (1989), Portait de famille (1990), Cronos (1991), Bouches du Rhône (1993), Ulls clucs (1997), Diàlegs amb la pintura (2004), Capses (2006), Pedres (2008) i Plantes (2011) són algunes de les sèries que exposà.

Part de la seva obra és exposada en museus, com ara el Museum of Modern Art de Nova York (Moma), el Reina Sofía de Madrid (MNCARS), el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Contemporani de Barcelona (Macba).

És també autor de les fotografies dels llibres Es diu Cos (1997, premi Innovation de la Fira Internacional de Bolonya, del qual escriví també el text), El petit Polzet (1994, premi del Ministeri de Cultura Espanyol al llibre infantil més ben editat de l’any), i Els comtes de Barcelona i el seu temps (2010), amb text de Josep Maria Sòria.

Fou comissari d’exposicions, entre les quals cal esmentar les següents: “Agustí Centelles, fotoreporter” (1988), “Porta d’aigua” (1989), “Josep Esquirol. La memòria de paper” (1990), “Tiempo de silencio. Panorama de la fotografía española de los años 50 y 60” (1992), “Josep Masana 1894-1979” (1994), “Ricard Terré” (1995), “Joaquim Pla Janini” (1995), “Joan Vilatobà” (1996) i “Introducció a la fotografía a Catalunya” (2000). És també autor de textos sobre fotografia en publicacions especialitzades.

Formà part de l’equip directiu del departament de fotografia de la Fundació Joan Miró (1985-87) i del consell assessor del departament de fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Fou també autor de tres novel·les: Nirvana (1999, premi Protagonista Jove), El temps del desconcert (2003) i Hop! (2012).

Participà també intensament en la vida cultural de Sant Cugat, on formà part del col·lectiu Taula 13, juntament amb Sergi Barnils, Pep Codó, Neus Colet, Frederic Gómez i Lluís Ribas. L’objectiu d’aquesta associació és fomentar l’art plàstic a la ciutat i apropar creadors i centres educatius a través de visites dels artistes a les escoles i dels estudiants als tallers. També fou un dels impulsors de l’escola Avenç als anys vuitanta. L’any 2010 la ciutat li atorgà el Premi Sant Cugat a la trajectòria.

L’any 2023 la família feu donació del seu fons, cedit en dipòsit des del 2016, al Museu Nacional de Catalunya.