De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears. A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber. El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat. Les seves Poesies, en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera. Cosí i gran amic de Marià Aguiló i Fuster, col·laborà amb milers de cançons populars a l’aplec de material folklòric d’aquest. Intervingué en diverses revistes literàries o de propaganda catòlica i defensà amb ardor l’ús literari del català i la identitat entre el català de Mallorca i el del Principat i del País Valencià. Bon coneixedor del llatí, estudià la Grammatik der romanischen Sprachen, de Friedrich Diez, en la traducció francesa, i n'aplicà el mètode —fou el primer a fer-ho en català— a la seva Gramática catalana —refosa de la premiada per l’ajuntament de Palma el 1881—, que no fou editada fins el 1915, inacabada i amb un pròleg i apèndixs del seu deixeble Antoni M.Alcover.