Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia. A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg (1935) i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània. El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg. Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de J.S. Bach, amb unes estructures contrapuntístiques molt elaborades, i també per la de P. Hindemith i I. Stravinsky. Més endavant, però sobretot a partir dels anys quaranta, s’interessà pel dodecatonisme i el serialisme. Compongué música escènica, orquestral, coral, de cambra i vocal. Del conjunt de la seva obra sobresurten les òperes Die Bluthochzeit (1957) i In seinem Garten liebt Don Perlimplin Belisa (1962), basades en les obres de F. García Lorca Bodas de sangre i Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín. És autor també d'Impromptus (1957), per a orquestra, i de l’oratori Pentecosta segons sant Lluc (1963).