Baró d’Esponellà, fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles. Titulat enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920. Enginyer tècnic d’explotacions agropecuàries (1967) i president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1940) i del Foment Nacional d’Horticultura (1930). Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Essent comissari Provincial d’Excavacions Arqueològiques de la província de Barcelona, promogué les excavacions de restes ibèriques a la muntanya de Montjuïc (1946), dirigides per Josep de C.Serra i Ràfols, amb qui publicà Excavaciones en Santa María de Egara (Madrid, 1938). A la seva propietat de Sant-romà (Tiana), dirigí les excavacions d’una vil·la romana. Fou responsable de la secció d’arqueologia i de prehistòria de “La Vanguardia”.
Epifani de Fortuny i de Salazar
© Fototeca.cat
Arqueòleg.