i Pere Fouché | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pere Fouché

Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Lingüista.
Illa, Rosselló, 1891 — Illa, Rosselló, 1967

Especialitzat en fonètica, el 1923 en fou professor a la Universitat de Grenoble; el 1931 passà a la Sorbona, després d’haver explicat història de la llengua francesa a Estrasburg (1926). A París dirigí l’Institut de Phonétique, el Musée de la Parole, la Revue Internationale d’Onomastique i Le Français Moderne. El 1924 publicà la seva important tesi doctoral Phonétique historique du roussillonnais i Morphologie historique du roussillonnais (Tolosa 1924), complementada el 1925 amb un article a la Revista de Dialectologia Catalana sobre Le diphtongaison en catalan (Barcelona 1925). Altres obres seves són Études de phonétique générale (1927), Le verbe français (1931, 1967), Phonétique historique du français (1952-61) i Traité de prononciation française (1956). El 1946 fou nomenat membre corresponent de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Col·laboració: 
JMaM
Llegir més...