De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme; fou redactor del diari La Humanitat (1932-38). Publicà les novel·les La rossa de mal pèl (1929), sobre els barris baixos, Retorn al sol (sd), de ciència-ficció, i La guerra dels sants, sobre les lluites socials dels anys vint. És autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina. El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà al departament de biblioteques de la Secretaria d’Educació Pública i a l’editorial Diana; també feu de traductor a diverses editorials mexicanes. Fou membre de la Societat Mexicana d’Escriptors. Entre la seva obra, cal destacar Trece cuentos y medio (1954), Titanes de la libertad, Francisco Villa, Heraclio Bernal, México y Manila, Rubén Darío, Vida y muerte de Julio César (1958), Memorias de un cero a la izquierda (1962), en la qual intentà reflectir el clima literari i polític de la Catalunya d’abans de la guerra i El hombre que volvió del cielo (1963).