Cursà estudis de filosofia i lletres i dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on entrà en contacte amb els cercles galleguistes. Compaginà la professió d’advocat, de la qual es jubilà el 2001, amb la dedicació a la lingüística i a la literatura. Participà en el moviment de resistència cultural gallec des de l’Editorial Galaxia. Com a poeta, el 1955 guanyà el premi Eduardo Pondal del Centro Galego de Buenos Aires amb Brétemas do vieiro (inèdit) i publicà els volums Entre o si e o non (1967, Premio Nacional Rosalía de Castro), que conté l’essencial de la seva obra lírica, angoixada, meditativa, en la línia de la poesia existencial; Herdo de memoria e tempo (1987), que conté l’anterior a més del recull O tempo á espreita; Xoguetes do tempo (2015), i Libro das abandonadas (2017). Autor de l’obra de teatre Vieiro choído (1957) el seu Diccionario galego-castelán (1968) és una aportació considerable a la lexicografia gallega. Escriví també les memòries Os anos escuros, I. A resistencia cultural da xeración da noite (1954-1960) (1985) i assaigs centrats en la realitat gallega: A ilusión da esperanza. De Cabanillas a Baixeras (1991), Francisco Fernández del Riego. Galeguista de acción e cultura (2001), Outra política para outros tempos (2013) i A ilusión da esperanza. De Cabanillas a Xulio Ríos (2019). Participà en diverses obres col·lectives i el 1998 ingressà a la Real Academia Galega.