Hom considera que neix a la font Major de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar, travessa la Serralada Prelitoral per l’estret de la Riba i, després de passar pel Camp de Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní. Té 85 km de llargària. La capçalera s’obre en ventall sobre la Depressió Central Catalana; passa per la vila de Montblanc; a la Riba rep el Brugent, per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades (1 229 m), i surt de l’estret per Picamoixons, gairebé ja amb tot el seu cabal. El congost o estret, que té 11 km, és camí natural entre Tarragona i Lleida seguit per carretera i ferrocarril, amb traçats difícils. Aprofitant-ne el fort desnivell, fou equipat a la fi del s XIX per a la indústria (paperera i tèxtil, a la Riba). Hi ha hagut diversos projectes de pantà amb finalitat agrícola que no han reeixit. Al Camp les derivacions per al regatge tenen una tradició romana, com ho mostren diverses obres, entre les quals l’aqüeducte de les Ferreres. Les hortes de Tarragona i de Constantí (1 200 ha) són les principals beneficiàries d’aquestes séquies. A la Riba el riu porta, de mitjana, 1,4 m 3 d’aigua per segon. És molt irregular, directament determinat per la pluviometria: pluges primaverals i tardorenques i eixut a l’estiu. Sovint ha tingut revingudes extraordinàries, com les del 1792, 1843 i 1874 (aiguat de Santa Tecla) i la d’octubre de l’any 1930, la qual, entre altres estralls, inundà el Serrallo de Tarragona.
El riu Francolí
© Arxiu Fototeca.cat