President de la Juventud Católica (1934) i fundador de la Falange Nacional (1941), dirigí el partit democratacristià i fou ministre d’obres públiques. Senador (1946-57) i president (1964-70), temptejà algunes mesures socialitzadores (reforma agrària i major participació de l’estat xilè en el sector del coure). Derrotat per Salvador Allende (1970), com a cap de l’oposició atacà durament la gestió d’aquest, fins al punt de donar suport al cop d’estat del 1973, del qual, tanmateix, aviat es desmarcà per esdevenir un dels principals crítics de la dictadura militar.