Travessa el terme d’est a oest el barranc de les Canals, afluent, per l’esquerra, del Matarranya. El secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) ocupa la major part del terme, seguit de les pinedes i el pasturatge. El regadiu, migrat, aprofita l’aigua del Matarranya. Les activitats industrials són derivades de l’agricultura (oli, farina). Del 1981 al 1982 el municipi de Fórnols de Matarranya estigué agregat a la Freixneda.
La vila (431 h agl [1996]; 585 m alt) és al vessant d’un turó (616 m alt), uns 3 km a l’oest del Matarranya. L’església parroquial (Santa Maria) és renaixentista, com la casa de la vila, notable edifici de la fi del segle XVI, que és en una plaça fortificada (com altres carrers de la vila).
Conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó, aquest la donà a l’orde de Calatrava, que hi establí una comanda. Passà després a la corona. A la fi de la primera guerra Carlina (1839), Cabrera, que s’hi havia fet fort, manà destruir l’antic castell i altres edificis fortificats.