i Guillem Frontera i Pascual | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Guillem Frontera i Pascual

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Ariany, Mallorca, 1945

Fou seminarista al convent de franciscans de la Porciúncola, a Palma, del qual sortí. Després de dedicar-se a ocupacions diverses finalment es decantà pel periodisme i la literatura. El 1965 fundà i dirigí a Palma, juntament amb Jaume Pomar, la col·lecció de poesia “La Sínia”, dins la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1966. Ha publicat les novel·les Els carnissers (premi Ciutat de Palma del 1967), Cada dia que calles (premi Ciutat de Manacor del 1969), Rera els turons del record (1970), Tirannosaurus (1977), La ruta dels cangurs (1980), Una dolça tardor (1984), Un cor massa madur (1994), L'adéu al mestre (2013) i Sicília sense morts (2015), a més dels reculls de narracions Galeria d’ombres (1983), La mort i la pluja (2008, premi Mercè Rodoreda 2007 amb el títol La mar enfora, i premi Crítica Serra d’Or 2009) i els reculls d'aforiemes Bombolles de sabó (2006). Columnista a la premsa escrita de Mallorca i també a Catalunya, col·labora a la ràdio i a la televisió, i és autor de fet guions originals i adaptacions, com les de L'hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandràgora, de Maquiavel, i per al reportatgeMiró i Mallorca, (1984) i televisius, i ha dirigit la Gran Enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears. Des del 2004 és director literari de l’editorial Ensiola. El 2007 fou guardonat amb el premi 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear.

Data de revisió: 
2015-02-18
Llegir més...