Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès; era canonge de Vic des del 957. A la mort del bisbe Ató (971), assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció: Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya. Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús. Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui. El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als béns de la diòcesi. Morí assassinat el 993 pels partidaris de Guadall (que fou deposat i degradat el 998).