En ésser destituït el seu pare, el kediv Ismā'īl I, s’exilià, i fou educat a Suïssa i a Itàlia. El 1892 tornà a Egipte, on ocupà el rectorat de la Universitat Lliure del Caire (1908-13). Succeí el seu germà Ḥusayn Kamāl, i el 1922, proclamada la independència del país, adoptà el títol de rei. Bé que exercí un govern dictatorial, representà un gran pas vers la renaixença cultural egípcia. Mecenes i intel·lectual, afavorí la celebració de congressos. Fou acusat d’anglòfil, especialment pel seu enfrontament amb el Wafd.