Es formà a la catedral de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys. El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrasí, i més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Andreu de València. L’any 1757 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València, càrrec que ocupà fins a la mort. La seva producció comprèn nombroses obres religioses, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental. N'és la part més notable uns cent trenta villancicos, la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès. Per la seva originalitat es destaca el villancico titulat Santa Catalina, per a sis veus, dos cors, violí, trompeta, orgue i baix continu. També deixà salms, misses i un bon nombre de motets.