De formació autodidàctica, el 1953 ingressà al Jikken Kobo (Taller Experimental), organitzat per compositors com T. Takemitsu i J. Yuasa. El 1958 obtingué un premi en un festival de música contemporània de Karuizawa gràcies a la seva peça Ekagura, per a flauta i piano. El 1961 feu un cicle de conferències sobre música japonesa a Darmstadt i després treballà a la Universitat de Cambridge (1961-63). El 1964 rebé una càtedra al Conservatori Ueno Gakuen de Tòquio.
El seu catàleg és format sobretot per obres de cambra, on la flauta té un paper important, i música tradicional japonesa. Molts títols, a més, fan al·lusió al budisme i a altres formes de pensament oriental. La seva música demostra un profund coneixement dels llenguatges més avantguardistes i un interès per la tradició musical del Japó.
És un dels autors més notables de l’avantguarda musical japonesa en la tendència postserial. Els elements de la música del Nō són presents en moltes de les seves obres, com les cantates Juzu-Ju (1960) i Shizu Uta (1961), i també Tsuki-Shiro (‘L’esperit de la lluna’, 1965), per a percussió, piano, arpa i corda.