la Fuliola

Situació i presentació

Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles (Noguera), al S amb el d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) i l’enclavament del Tarròs (del municipi de Tornabous), i a l’E també amb Tarròs. El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú. Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer. Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt.

La població i l'economia

En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs. L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat a 417 h. Després d’una davallada (342 h el 1845), es recuperà ràpidament: 698 h el 1860 i inicià el segle XX amb 792 h. El nombre d’habitants continuà augmentant moderadament fins la segona meitat del segle XX: 978 h el 1920, 1 024 el 1936 i 1 330 el 1950. L’any 1970 la població s’havia reduït a 1 267 h. En els censos posteriors tornà a incrementar-se a 1 323 h el 1981 i 1 329 el 1991. Amb el canvi de segle el nombre d’habitants minvà novament; així, el 2001, hi havia 1 251 h i, el 2005, n'eren 1 204 h.

Les activitats agràries han estat la base econòmica tradicional del terme, tot i que en el decenni del 1990 es desenvolupà el sector dels serveis. Bona part de les terres llaurades són de regadiu i es dediquen principalment a conreus extensius: cereals (blat de moro, blat) i alfals. Altres conreus són la fruita dolça (pomeres, pereres) i residualment les hortalisses, els ametllers i les patates. Donades les petites dimensions de les explotacions, que no pemetien un collita suficient pel manteniment d’una família, a partir de la dècada de 1970 s’incrementà la cria de bestiar, principalment porcí. Modernament, gairebé totes les explotacions agrícoles complementen la seva activitat amb la ramaderia i, com que el terme és petit, s’exploten granges situades en termes veïns. La Societat Cooperativa Agrícola i Ramadera de la Fuliola agrupa gairebé tots els pagesos del poble i alguns de les localitats veïnes i disposa, entre altres seccions, d’una fàbrica de pinsos compostos, farina, etc. El sector industrial és variat i atén les necessitats locals i de la immediata rodalia. Hom destaca indústries del sector de la confecció, agroalimentari i del metall.

El poble de la Fuliola

El poble de la Fuliola (986 h el 2005), a 275 m d’altitud, es troba en una plana, a la banda oriental del terme. El nucli primitiu (la Vila Closa) constituïa un quadrilàter irregular de poc més de cent metres d’amplària en ambdues direccions.

Era un poble tancat, reclòs sobre si mateix, i el conjunt era voltat de muralles. De la plaça situada al centre del recinte sortien dos carrers que, a través dels respectius portals, comunicaven amb l’exterior, un a llevant i l’altre a ponent. Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l’anomenat Raval, a la banda de ponent de l’antiga vila closa. El creixement urbanístic, al peu de les carreteres i els camins que d’una manera radial surten del poble, es manté des de la segona meitat del segle XIX, quan el canal d’Urgell va donar un gran impuls econòmic i demogràfic als pobles d’aquesta plana. Del primitiu nucli emmurallat es conserven alguna casa i els portals que hi donaven accés. L’església parroquial de Santa Llúcia ha sofert moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps; el darrer edifici fou realitzat l’any 1934.

La vida cultural i social es polaritza, principalment, a l’entorn de l’Ateneu Popular (1979), que promou diverses activitats. Pel que fa a equipaments culturals, la població disposa del Museu d’Armes i del Museu d’Arqueologia, Paleontologia i Mineralogia.

La festa major d’estiu de la Fuliola se celebra el 25 i el 26 de juliol, festivitats de Sant Jaume i Santa Anna, i la d’hivern per Santa Llúcia (13 de desembre), a la qual és dedicada l’església de la Fuliola. Més interès etnogràfic té la festa del Segar i el Batre. Comença amb la festa del Segar, a la segona quinzena de juny i segueix, a la primera quinzena de juliol, amb la festa del Batre. Aquesta festa es fa des del 1980, i els seus organitzadors volen mostrar als qui no ho han vist mai l’atmosfera pagesa que es vivia a Catalunya amb motiu de la recol·lecció del blat.

Altres indrets del terme

A tocar de la Fuliola, al sector NW, hi ha el poble de Boldú .

La història

Segons la carta de població de la Fuliola del 6 de gener de 1080, el comte d’Urgell Ermengol IV cedeix en alou la dita quadra a Guillem Isarn, amb l’obligació de bastir-hi una torre de defensa i de repoblar-la. A la fi del segle s’havien construït la torre, l’església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després d’haver heretat el poble la vídua Guiscarda i els seus descendents, passà a l’Església de Solsona el 1115. Les lluites nobiliàries per la successió del comtat per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila, i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, li concedí una nova carta de població el 1280. El rei Pere II havia atorgat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc el 1228. El 1327 la Fuliola fou venuda a l’abat de Poblet; el domini pobletà s’incrementà amb la compra del mer i mixt imperi el 1414.

Després de la desaparició de les senyories, en la desamortització de 1835-37 se subhastaren la totalitat de les propietats del monestir, la qual cosa, junt amb la construcció del canal d’Urgell (1852-62), anà modificant la tinença de la terra, alhora que s’iniciava el gran creixement demogràfic i econòmic actual.