Comprèn la part baixa de la vall de Fullà o de Saorra (drenada pel riu de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas fins al seu col·lector a través d’un engorjat, a la paret del qual s’obren les coves de Fullà, amb restes de Magdalenià) i un petit sector de l’esquerra de la Tet fins a tocar del raval de Vilafranca de Conflent. Els vessants de la vall de Fullà són coberts de bosc (les Pinoses, al vessant occidental). L’agricultura i la ramaderia són les principals fonts de riquesa del municipi; els conreus, que aprofiten l’aigua del riu de Saorra, ocupen el fons de la vall de Fullà. La superfície és de 147 ha, amb 101 ha d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), petites extensions de vinya, hortalisses i 42 ha de pastures i farratge. El cens ramader dóna 25 caps de boví i 420 d’oví. Té una certa importància com a lloc de repòs, vacances i segona residència. El poble (220 h agl i 34 h diss [1982], fullanencs) és agrupat en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el Veïnat d’Amunt (que és, en realitat, el llogaret de Cercet), el Veïnat del Mig (520 m alt), on hi ha la casa del comú, i el Veïnat de Baix o de Santa Eulàlia, on hi ha l’església parroquial romànica de tres naus, construïda el 1031 sobre una d’anterior esmentada ja el 906; l’altar major, barroc, és obra de Lluís Generes (1666). Dins el terme hi ha també l’església de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella.