La seva dansa serpentina, que presentà el 1889, esdevingué una representació vivent de l’estètica modernista, i diversos artistes la retrataren en acció (Tolouse-Lautrec, Chéret, Rodin, P.Roche, Raoul Larche). Actuà als EUA, a París i a Londres —on es retirà, el 1917—, i el 1902 anà a Barcelona, on Ramon Casas la retratà. Identificava el seu art gairebé amb una mística. Tingué com a deixebla Isadora Duncan. Publicà l’autobiografia Fifteen Years of a Dancer's Life (1913).